Pere Miquel Carbonell, notari públic de Barcelona, anota a seguit de la intitulació de l’any 1516 del seu protocol que el rei Ferran II ha mort el dimecres 23 de gener, sense fills mascles, al lloc o vila de Madrigalejo (Càceres), de vuitanta focs, distant vuit llegües del monestir de Santa Maria de Guadalupe, de l’orde de Sant Jeroni, situat al regne de Castella. El testament havia estat atorgat el dia 22 de gener i actualment es conserva a l'Arxiu de la Fundació Casa de Alba.
El doctor en drets Pau Claris (1586-1641), prevere i canonge de la Seu d’Urgell, atorga el seu testament Després de nomenar marmessors, elegeix sepultura a la capella de Crist de l’església de Sant Joan de Barcelona o, si morís a la Seu d’Urgell, al vas dels canonges de la seu. Fa nombrosos llegats de tipus pietós, entre els quals destaquen les mil quatre-centes quaranta lliures destinades a la fundació d’una missa baixa perpètua a l’església de la Seu d’Urgell, i institueix hereus universals la seva mare Peronella Claris i Casademunt i el seu germà Francesc, també doctor en drets. Segueix la nota de publicació del testament, amb data del 5 de març de 1641, llegit pel notari Antoni Joan Fita a la casa de Francesc Claris, hereu universal del seu germà, situada al carrer del Forn de la Palma (actual carrer de la Palma de Sant Just).
Josep Moragues i Mas (1669-1715), amb residència a Sant Hilari Sacalm, atorga testament. Nomena marmessors la seva esposa Magdalena de Giralt, Josep Balmes, prevere beneficiat de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, Isidre Verneda, pagès, d’aquesta mateixa parròquia, i els seus “oncles valencians” (oncles segons). Deixa l’elecció de sepultura a voluntat de la seva esposa i ordena que siguin celebrades dues-centes misses per la seva ànima, cent a l’església de Bon Succés de Barcelona i cent al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell. Nomena hereva universal la seva esposa, a condició que aquesta disposi els seus béns a favor de llurs fills i que designi hereu universal el major dels seus fills mascles, i escull com a tutors d’aquells els seus cunyats Jacint i Aleix de Giralt. A continuació, enumera tots els deutes que té pendents de cobrar, en especial un de cinc-centes dobles del qual en fa albarà, per evitar que vagin a parar a la hisenda reial, ja que José Patiño, intendent general del Principat, li té confiscada tota la seva documentació. Segueix la nota de publicació del testament, amb data del 9 de març de 1725, pel notari Francesc Rossell a petició de Joan Valls, prevere beneficiat de Santa Maria del Pi, com a procurador de Magdalena de Moragues i de Giralt, vídua del testador.
Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), natural de Centelles, veí de Barcelona, lliura testament tancat al notari Ferran Moragas i Ubac. Nomena marmessors el seu germà Miquel Cerdà i el seu cosí Antoni Fàbregues, als quals pertocarà decidir sobre la seva sepultura. A continuació, nomena curadors de les seves filles Josefa, Rosa i Sol el seu germà Miquel, Ciril Franquet, Josep Vidal, Víctor Martí i Laureà Figuerola. Deixa deu mil reals a cadascuna de les seves filloles, Clotilde Vilaprat i Cerdà i Petra Bosch i Carbonell, així com a la vídua del manobre de Barcelona que, sota criteri de la Societat Econòmica d’Amics del País, hagi acreditat major pobresa, virtuts conjugals i abnegació envers els fills del seu marit. Institueix com hereves universals les seves filles i el seu germà Miquel, a parts iguals, amb la intenció que quan mori se’n faci dels seus béns un fons comú destinat, principalment, a l’educació i formació de les tres menors. Com a última disposició, expressa la voluntat que les filles commemorin la seva memòria en cada aniversari de la seva mort mitjançant la lectura del testament, perquè meditin sobre el seu contingut i les causes que varen impulsar la seva redacció.
Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902), prevere, veí de Folgueroles, però resident amb freqüència a Barcelona, atorga testament. Nomena marmessors el canonge penitenciari de Vic que hi hagi en el moment de la seva mort, Jaume Collell, canonge de Vic, Josep Alabern, prevere, de Barcelona, i el seu cosí Narcís Verdaguer i Callís, als quals encomana les formalitats de la seva sepultura. Deixa cinc-centes pessetes a cadascú dels nebots que tingui en el moment de la seva mort, que rebran, els nois, quan siguin majors d’edat o si eren cridats a files, les noies, quan siguin majors d’edat o en el moment de casar-se. Finalment, nomena hereus de confiança els marmessors.
Santiago Salvador i Franch (1864-1894), natural de Castellserás (Terol), veí de Sant Martí de Provençals, atorga testament. Deixa a la seva esposa Antònia Colón i a la seva única filla Maria un retrat del testador en fotografia que tenia en dipòsit el governador civil de Barcelona. Nomena hereves universals per parts iguals a les esmentades esposa i filla.
Joan Maragall Gorina (1860-1911), advocat, natural i veí de Barcelona, atorga testament i nomena marmessora la seva esposa Clara Noble Malvido, a la qual encarrega l’elecció de la seva sepultura. Deixa a cadascú dels seus fills vint-i-cinc mil pessetes en concepte de legítima. Nomena hereva universal la seva esposa i, en cas que morís, ho passaran a ser els seus fills i nets. Si ambdós cònjuges moren abans que els fills siguin majors d’edat, nomena tutor a Antoni de Roura i Marquès, registrador de la propietat de Vilafranca del Penedès, protector al seu concunyat Andreu Ripoll i Marrugat i vocals del Consell de família al seu oncle Rossend Maragall i Granollers, al seu nebot Josep Lleonart i Maragall i al seu cunyat Ubaldo Noble Malvido.
Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902), prevere, natural de Folgueroles, veí de Barcelona, atorga testament. Nomena marmessors Josep Franquesa i Gomis, Francesc Mateu i Fornells, Ramon Miralles i Vilalta, Alfons Bonay i Carbó, Lluís Carles Viada i Lluch, Antoni Busquets i Punset i Manuel Farguell i de Magarola, als quals encomana les formalitats de la seva sepultura. Deixa la seva biblioteca al Seminari Conciliar de Barcelona, a condició que pugui ser consultada públicament i que no se’n vengui cap exemplar, constituint una secció particular de la biblioteca general del Seminari. Institueix com a hereus de confiança els marmessors, els quals hauran de seguir les instruccions que els deixa signades per tal de gestionar els seus béns.
Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902), prevere, natural de Folgueroles, veí de Barcelona, atorga testament. Nomena marmessors Josep Costa, beneficiat de la parròquia de Santa Anna, Ramon Turró, doctor, Joan Moles i Ormella, advocat, i Rafael Baster, del comerç, als quals encomana les formalitats de la seva sepultura, tot detallant que vol ser enterrat a la ciutat de Barcelona. Deixa al Seminari Conciliar de Vic el volum Summa Aurea Beatae Mariae Virginis i un exemplar de cadascuna de les seves obres. També rebrà un exemplar la Biblioteca de Vic. A Amadeu Guri li llega la seva llibreria completa, que haurà de transmetre als fills mascles que pugui tenir. Mort el legatari sense fills o mort l’últim d’aquests, la llibreria passarà al Seminari Conciliar de Barcelona. Nomena hereus universals a les germanes Empar i Mercè Duran Martínez, i al marit de la primera, Amadeu Guri, per parts iguals, només amb l’obligació de lliurar a la germana del testador, Francesca, i al seu germà polític, Pau Roca, la quarta part de la propietat de les obres literàries.
Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917), advocat, natural de Castellterçol (Moianès), veí de Sarrià i domiciliat a Barcelona, atorga testament. Nomena marmessors a la seva esposa Josepa Dachs i Carné i a Josep Carné i Cassart, als quals encomana que escollin sepultura. D’acord amb l’establert als capítols matrimonials, signats el 29 d’abril anterior, la seva esposa gaudirà de l’usdefruit dels bens un cop mori l’atorgant. Deixa als fills que tingui al morir la legítima paterna. En cas que no tingui fills, el matrimoni format per Josep Carné i per Teresa Brunet rebrà els drets que té per l’herència del seu pare Esteve Prat de la Riba. Pel que fa al nomenament d’hereu universal, en cas de tenir fills, concedeix a la seva esposa el dret d’escollir hereu o hereus segons trobi més convenient. Si no tinguessin fills, nomena hereva universal la seva esposa, incloent-hi els drets que l’atorgant té com a director que fou de La Veu de Catalunya.
Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909), natural d’Alella, resident a Barcelona, atorga el seu testament a la capella de la presó del castell de Montjuïc, el mateix dia del seu afusellament, després de ser condemnat com a principal inductor de la Setmana Tràgica. Al preàmbul, tota una declaració de principis (innocència, laïcitat, racionalisme...), deixa patent la voluntat d’evitar homenatges a la seva figura en el futur i demana que només els fets siguin objecte de consideració crítica. Pel que fa a la seva sepultura, lamenta que no existeixi un forn crematori a la ciutat. Nomena marmessors William Heaford i Cristóbal Litrán. A les seves tres filles, Trinidad, Paz i Sol, deixa sis mil pessetes en concepte de legítima, si bé prega que no l’acceptin. A Soledad Villafranca, desterrada a Terol, li deixa tot un seguit d’accions de Fomento de Obras y Construcciones (actual Fomento de Construcciones y Contratas), així com el dret d’estada a Mas Germinal (Alella) i el mobiliari. Lorenzo Portet rep l’editorial Escuela Moderna i el seu patrimoni. Finalment, nomena hereu universal el seu germà Josep Ferrer.
Joaquín Torres-García (1874-1949), natural de Montevideo (Uruguay), veí de Sant Vicenç de Sarrià, pintor, atorga testament. Deixa a la voluntat de la seva esposa, Manuela Piña de Rubíes, tot el referent al seu enterrament. Declara que té dos fills impúbers, Olimpia y Augusto, nascuts del seu únic matrimoni. Deixa com a usufructuària dels seus béns a l’esmentada esposa, mentre no torni a casar-se. Finalment, nomena hereus universals, per parts iguals, els seus dos fills actuals i aquells que pugui tenir més endavant.
