PAU CLARIS I CASADEMUNT: Documents

Testament de Pau Claris i Casademunt

Data: 1637, Desembre, 2.

Referència: AHPB, 595/102: Antoni Joan Fita, Liber sextus testamentorum, 1611-1641, f. 166v-168v.

Paraules clau: Generalitat, Guerra dels Segadors, Pau Claris, Seu d'Urgell.

Contingut: El doctor en drets Pau Claris (1586-1641), prevere i canonge de la Seu d’Urgell, atorga el seu testament Després de nomenar marmessors, elegeix sepultura a la capella de Crist de l’església de Sant Joan de Barcelona o, si morís a la Seu d’Urgell, al vas dels canonges de la seu. Fa nombrosos llegats de tipus pietós, entre els quals destaquen les mil quatre-centes quaranta lliures destinades a la fundació d’una missa baixa perpètua a l’església de la Seu d’Urgell, i institueix hereus universals la seva mare Peronella Claris i Casademunt i el seu germà Francesc, també doctor en drets. Segueix la nota de publicació del testament, amb data del 5 de març de 1641, llegit pel notari Antoni Joan Fita a la casa de Francesc Claris, hereu universal del seu germà, situada al carrer del Forn de la Palma (actual carrer de la Palma de Sant Just).

Context: Pau Claris i Casademunt provenia d’una família, originària de Berga, vinculada al món del dret. El seu avi havia estat assessor de la Diputació del General i cònsol de la Llotja de Mar, mentre que el seu pare estudià a Bolonya. Ell mateix es doctorà a Lleida i, amb tot just vint-i-sis anys, accedí a una canongia de la Seu d’Urgell El testament s’atorgà mig any abans d’ésser elegit diputat eclesiàstic de la Diputació del General (1638-1641). Durant el trienni que encapçalà, es produïren diversos plets i enfrontaments entre la Generalitat i la Corona que culminaren en el Corpus de Sang (7 de juny de 1640) i l’inici de la Guerra dels Segadors. La mort, sobtada, de Claris tingué lloc el 27 de febrer de 1641, essent encara diputat eclesiàstic.