Data: 1909, Octubre, 13.
Referència: AHPB, 1.403/107: Ricard Permanyer i Ayats, Tercera parte del protocolo, 1919, septiembre, 1 – 1909, diciembre, 31, f. 2.046r-2.053v.
Paraules clau:
Contingut: Francesc Ferrer i Guàrdia (1854-1909), natural d’Alella, resident a Barcelona, atorga el seu testament a la capella de la presó del castell de Montjuïc, el mateix dia del seu afusellament, després de ser condemnat com a principal inductor de la Setmana Tràgica. Al preàmbul, tota una declaració de principis (innocència, laïcitat, racionalisme...), deixa patent la voluntat d’evitar homenatges a la seva figura en el futur i demana que només els fets siguin objecte de consideració crítica. Pel que fa a la seva sepultura, lamenta que no existeixi un forn crematori a la ciutat. Nomena marmessors William Heaford i Cristóbal Litrán. A les seves tres filles, Trinidad, Paz i Sol, deixa sis mil pessetes en concepte de legítima, si bé prega que no l’acceptin. A Soledad Villafranca, desterrada a Terol, li deixa tot un seguit d’accions de Fomento de Obras y Construcciones (actual Fomento de Construcciones y Contratas), així com el dret d’estada a Mas Germinal (Alella) i el mobiliari. Lorenzo Portet rep l’editorial Escuela Moderna i el seu patrimoni. Finalment, nomena hereu universal el seu germà Josep Ferrer.
Context: Ferrer i Guàrdia fou un dels cinc afusellats amb què es coronà la repressió de les autoritats arrel de la Setmana Tràgica. Ferrer, de fet, tot i que va intentar participar activament, fou rebutjat pels revoltats i se n’anà al Mas Germinal. S’hagué d’amagar pels seus voltants quan es dictà l’ordre de detenció, fins que el 31 d’agost fou localitzat per membres del sometent d’Alella. Just quan s’estava organitzant una campanya internacional de solidaritat per la seva causa, el 9 d’octubre se celebrà consell de guerra i quatre dies després fou afusellat. El notari autoritzant, Ricard Permanyer, aleshores degà, s’hagué de desplaçar a Montjuïc davant la negativa o impossibilitat d’atendre l’última voluntat de Ferrer per part del notari Josep Sorribas. Inicià el document a dos quarts d’una de la nit i el tancà a dos quarts de cinc del matí, i l’acompanyà fins al moment de l’execució.