Data: 1894, Novembre, 20.
Referència: AHPB, 1422/15: Francesc Pasqual i Elias, Tomo cuarto del protocolo de escrituras públicas, fols. 2.838r - 2.839r.
Paraules clau:
Contingut: Santiago Salvador i Franch (1864-1894), natural de Castellserás (Terol), veí de Sant Martí de Provençals, atorga testament. Deixa a la seva esposa Antònia Colón i a la seva única filla Maria un retrat del testador en fotografia que tenia en dipòsit el governador civil de Barcelona. Nomena hereves universals per parts iguals a les esmentades esposa i filla.
Context: El testament s’inicià a dos quarts de cinc de la tarda, a la capella de la presó Vella o d’Amàlia (actual plaça Folch i Torres), havent estat confirmada la pena de mort que es compliria a l’endemà. Santiago Salvador fou declarat culpable de l’atemptat dut a terme el 7 de novembre de 1893 al Liceu, coincidint amb la inauguració de la temporada operística, que causà una vintena de morts. Juntament amb Salvador, sis acusats més foren també executats per garrot vil. Cal inscriure aquest esdeveniment en la cadena d’accions i reaccions de violència política i social que tingué lloc a Barcelona, especialment, al llarg de l’última dècada del segle XIX. L’escàndol del Procés de Montjuïc (1897) fou un dels moments culminants i situà Barcelona com a referent internacional del moviment obrer i de l’anarquisme.