Data: 1902, Juny, 10.
Referència: AHPB, 1431/30: Manuel Borràs i de Palau, Tomo segundo del protocolo de los instrumentos públicos, 1902, maig, 1 – 1902, agost, 31, fol. 1.005r - 1.008v.
Paraules clau:
Contingut: Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902), prevere, natural de Folgueroles, veí de Barcelona, atorga testament. Nomena marmessors Josep Costa, beneficiat de la parròquia de Santa Anna, Ramon Turró, doctor, Joan Moles i Ormella, advocat, i Rafael Baster, del comerç, als quals encomana les formalitats de la seva sepultura, tot detallant que vol ser enterrat a la ciutat de Barcelona. Deixa al Seminari Conciliar de Vic el volum Summa Aurea Beatae Mariae Virginis i un exemplar de cadascuna de les seves obres. També rebrà un exemplar la Biblioteca de Vic. A Amadeu Guri li llega la seva llibreria completa, que haurà de transmetre als fills mascles que pugui tenir. Mort el legatari sense fills o mort l’últim d’aquests, la llibreria passarà al Seminari Conciliar de Barcelona. Nomena hereus universals a les germanes Empar i Mercè Duran Martínez, i al marit de la primera, Amadeu Guri, per parts iguals, només amb l’obligació de lliurar a la germana del testador, Francesca, i al seu germà polític, Pau Roca, la quarta part de la propietat de les obres literàries.
Context: El dia abans, Jacint Verdaguer féu arribar al batlle de Barcelona Joan Amat una carta on expressava la seva voluntat de fer un nou testament. El batlle i una comitiva municipal es desplaçaren aquella mateixa nit cap a Vil•la Joana. Així, entre els marmessors, hi trobem Joan Moles, regidor de l’Ajuntament, i Ramon Turró, metge municipal que s’havia encarregat de pagar el lloguer del pis del Carrer Aragó on va viure Verdaguer amb la família Duran Martínez els últims anys. Observem canvis substancials respecte el testament anterior, tant pel que fa a la nòmina de marmessors com als hereus: el destí de la seva biblioteca i el dels drets de propietat intel•lectual en són els més destacats.
