Data: 1864, Setembre, 23.
Referència: AHPB, 1278/135: Ferran Moragas i Ubac, Tomo cuarto del protocolo de los instrumentos públicos, 1876, octubre, 3 – 1876, desembre, 30, f. 1758r-1787r.
Paraules clau:
Contingut: Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), natural de Centelles, veí de Barcelona, lliura testament tancat al notari Ferran Moragas i Ubac. Nomena marmessors el seu germà Miquel Cerdà i el seu cosí Antoni Fàbregues, als quals pertocarà decidir sobre la seva sepultura. A continuació, nomena curadors de les seves filles Josefa, Rosa i Sol el seu germà Miquel, Ciril Franquet, Josep Vidal, Víctor Martí i Laureà Figuerola. Deixa deu mil reals a cadascuna de les seves filloles, Clotilde Vilaprat i Cerdà i Petra Bosch i Carbonell, així com a la vídua del manobre de Barcelona que, sota criteri de la Societat Econòmica d’Amics del País, hagi acreditat major pobresa, virtuts conjugals i abnegació envers els fills del seu marit. Institueix com hereves universals les seves filles i el seu germà Miquel, a parts iguals, amb la intenció que quan mori se’n faci dels seus béns un fons comú destinat, principalment, a l’educació i formació de les tres menors. Com a última disposició, expressa la voluntat que les filles commemorin la seva memòria en cada aniversari de la seva mort mitjançant la lectura del testament, perquè meditin sobre el seu contingut i les causes que varen impulsar la seva redacció.
Context: Reproduïm, sencera, tota l’acta d’obertura del testament ja que permet entendre els motius sobre els quals Cerdà demanava a tres de les seves filles que hi meditessin. Fou la vídua, Clotilde Bosch i Carbonell, qui mitjançant instància judicial, va sol•licitar la protocolització i publicació del testament. Ni la vídua ni la seva filla Clotilde Cerdà, nascuda el 1862, hi eren mencionades, però. Cerdà considerà aquesta com a filla il•legítima, tot i que li donà el seu cognom, i just l’any 1864, l’esposa de l’enginyer havia marxat a Madrid posant fi a la convivència del matrimoni. A finals dels anys vuitanta, però, la mare i les quatre germanes actuaren conjuntament com a hereves d’Ildefons Cerdà per reclamar tots els diners que tant l’Estat com l’Ajuntament de Barcelona devien encara a l’enginyer. El plet, però, es va resoldre a favor de les administracions.