Data: 1914, Agost, 13.
Referència: AHPB, 1.432/72: Narcís Batlle i Baró, Tercer tomo del protocolo de escrituras matrices, 1914, juliol, 1 – 1914, setembre, 30, f. 1.903r-1.904v.
Paraules clau:
Contingut: Joaquín Torres-García (1874-1949), natural de Montevideo (Uruguay), veí de Sant Vicenç de Sarrià, pintor, atorga testament. Deixa a la voluntat de la seva esposa, Manuela Piña de Rubíes, tot el referent al seu enterrament. Declara que té dos fills impúbers, Olimpia y Augusto, nascuts del seu únic matrimoni. Deixa com a usufructuària dels seus béns a l’esmentada esposa, mentre no torni a casar-se. Finalment, nomena hereus universals, per parts iguals, els seus dos fills actuals i aquells que pugui tenir més endavant.
Context: El testament fou redactat en plena elaboració de la seva gran obra pictòrica: els murals noucentistes del Saló de Sant Jordi de la Generalitat (1912-1918), encàrrec de Prat de la Riba. Aquest període fou el de més èxit de l’autor a Catalunya, però fou seguit d’un ràpid descrèdit polític, Puig i Cadafalch ordenà aturar l’obra de forma que el cinquè mural restà sense fer i es cobriren els quatre acabats, i artístic que el portà a provà sort a Nova York l’any 1920. De fet, la major part de l’obra mural feta al Principat s’ha perdut. Als anys vint, a més, abraçà les avantguardes i acabà fundant l’estil constructivista. Al 1934, després de viure a Itàlia, França i una estada al Madrid republicà s’establí definitivament a Montevideo. Aquest testament no fou el definitiu, tal com evidencia la manca de la nota de publicació, i per tant no tingué efectes legals.