JOAN MARAGALL I GORINA: Documents

Testament de Joan Maragall i Gorina

Data: 1901, Gener, 8.

Referència: AHPB, 1.406/45: Joan Armengol Piferrer, Protocolo de los instrumentos públicos, 1901, gener, 2 – 1901, abril, 30, fols. 39r - 40v.

Paraules clau: Joan Maragall, Modernisme, Poesia.

Contingut: Joan Maragall Gorina (1860-1911), advocat, natural i veí de Barcelona, atorga testament i nomena marmessora la seva esposa Clara Noble Malvido, a la qual encarrega l’elecció de la seva sepultura. Deixa a cadascú dels seus fills vint-i-cinc mil pessetes en concepte de legítima. Nomena hereva universal la seva esposa i, en cas que morís, ho passaran a ser els seus fills i nets. Si ambdós cònjuges moren abans que els fills siguin majors d’edat, nomena tutor a Antoni de Roura i Marquès, registrador de la propietat de Vilafranca del Penedès, protector al seu concunyat Andreu Ripoll i Marrugat i vocals del Consell de família al seu oncle Rossend Maragall i Granollers, al seu nebot Josep Lleonart i Maragall i al seu cunyat Ubaldo Noble Malvido.

Context: El testament fou atorgat mig anys després de la mort del seu pare, arrel del qual patí una forta depressió, si bé coincideix també amb un període de plenitud literària, del qual Visions & Cants (1900) n’és un dels títols més remarcables, segons alguns dels seus biògrafs. Autor d’una renovadora obra poètica, fou un dels grans referents del Modernisme català. És conegut també pel seu vessant polític, plasmat en poemes com Oda a Espanya (1898) o l’article de premsa, no publicat, La ciutat del perdó (1909), en què demanava l’indult de Ferrer i Guàrdia. Generà, finalment, un conegut epistolari amb Miguel de Unamuno entre els anys 1900 i 1911, només interromput per la mort del poeta.