Data: 1715, Febrer, 26.
Referència: AHPB, 908/14: Francesc Rossell, Liber secundus testamentorum, 1704-1740, f. 54r-56r.
Paraules clau:
Contingut: Josep Moragues i Mas (1669-1715), amb residència a Sant Hilari Sacalm, atorga testament. Nomena marmessors la seva esposa Magdalena de Giralt, Josep Balmes, prevere beneficiat de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, Isidre Verneda, pagès, d’aquesta mateixa parròquia, i els seus “oncles valencians” (oncles segons). Deixa l’elecció de sepultura a voluntat de la seva esposa i ordena que siguin celebrades dues-centes misses per la seva ànima, cent a l’església de Bon Succés de Barcelona i cent al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell. Nomena hereva universal la seva esposa, a condició que aquesta disposi els seus béns a favor de llurs fills i que designi hereu universal el major dels seus fills mascles, i escull com a tutors d’aquells els seus cunyats Jacint i Aleix de Giralt. A continuació, enumera tots els deutes que té pendents de cobrar, en especial un de cinc-centes dobles del qual en fa albarà, per evitar que vagin a parar a la hisenda reial, ja que José Patiño, intendent general del Principat, li té confiscada tota la seva documentació. Segueix la nota de publicació del testament, amb data del 9 de març de 1725, pel notari Francesc Rossell a petició de Joan Valls, prevere beneficiat de Santa Maria del Pi, com a procurador de Magdalena de Moragues i de Giralt, vídua del testador.
Context: Provinent d’una nissaga terratinent de Sant Hilari Sacalm, la figura de Josep Moragues ha transcendit pel seu paper en la Guerra de Successió. Fou un dels signants del Pacte dels Vigatans (1705), que precipità el setge anglès a Barcelona i l’inici del govern de l’arxiduc Carles a Barcelona. El 1707 rebé el càrrec de general de batalla i la fortalesa de Castellciutat, a la Seu d’Urgell. Allà es casà amb la seva segona esposa, la noble Magdalena de Giralt, qui apareix al testament. Aquest l’atorgà en secret, quan mirava de fugir cap a Maó des de Barcelona. El 27 de març de 1715 fou executat i el seu cap s’exposà al Portal de Mar durant una vintena d’anys. La publicació del testament, pràcticament, coincidí en el temps amb el Tractat de Viena, signat entre el ja emperador Carles VI i el rei Felip V.