Data: 1860, Gener, 30.
Referència: AHPB, 1.236/42: Josep Manuel PLANAS I COMPTE, Protocolo en el que se continuarán las escrituras e instrumentos públicos, 27-XII-1859 / 30-VI-1860, f. 114v-115v.
Paraules clau:
Contingut: La firma de banca Vidal Quadras Hermanos presenta a protest per falta de pagament una lletra de canvi feta per la firma Daniel Forwell a Manchester, el 30 de desembre de 1859, per un import de 112 lliures esterlines. La lletra, redactada en francès, havia de ser pagada per Pere Llauradó, de Barcelona, quinze dies després d’haver-li estat presentada a la vista. El 13 de gener ja havia estat protestada per falta d’acceptació i ara es torna a protestar per impagament. La lletra va anar de Manchester a Londres, després a Saragossa i, finalment, arribà a Barcelona amb quatre endossaments successius. A la data de pagament, i davant del notari, Pere Llauradó afirmà que no la pagava perquè no havia rebut les mercaderies per les quals havia estat creada la lletra.
Context: Les lletres de canvi aparegueren a Europa al segle XII i aviat es convertiren en el mitjà de pagament a distància més important. Reduïren enormement els costos de cobrar o pagar a llarga distància, ja que aquest document de paper era molt lleuger per viatjar, permetia ser traspassat amb una senzilla firma al dors (endossament), reduïa el risc que suposava pagar a distància amb moneda d’or o plata i incrementava la liquiditat perquè es podia crear amb facilitat. Aquest senzill instrument financer féu avançar la integració de l’economia i els mercats europeus, malgrat les barreres físiques, les fronteres o el proteccionisme. En el segle XIX la utilització de lletres de canvi arribà al seu zenit. Cada any es creaven i pagaven milions de lletres de canvi per valor de desenes de milions de pessetes. El 1860, els notaris de Barcelona van fer 2.055 protestos sobre uns 1.875 efectes mercantils, com ara lletres de canvi i pagarés. Els efectes que no es pagaven eren l’1% o encara menys dels creats, segons fos any de crisi o no. La davallada en la utilització de lletres de canvi s’inicià a Europa a mitjan segle XIX, quan a Anglaterra, França i altres països industrialitzats els bancs obriren agències i sucursals en xarxa i, per cobrar i pagar entre els seus propis clients de localitats llunyanes, s’utilitzaren les transferències bancàries, més immediates i de cost menor.
