L’estudi del sector de les finances, és a dir, de la banca, els crèdits, les inversions o el deute públic, està molt vinculat als dos eixos temàtics anteriors -el comerç i la indústria-, i ha anat adquirint major relleu de manera progressiva, d’acord amb la mateixa evolució de la societat. Tanmateix, cal no oblidar que, més enllà de les fonts de les institucions pròpiament econòmiques i empresarials, també la documentació autoritzada per notari té un pes cabdal en el seu estudi, amb una tipologia documental igualment rica, com ara els préstecs a curt o llarg termini, els documents de canvi, els protestos, les procures i, evidentment, les actes de constitució de les entitats vinculades a aquest sector.
En una ciutat com Barcelona, del tot oberta als intercanvis comercials i marítims a l’època medieval i ben activa en el procés d’industrialització de la dinovena centúria, són molt abundosos als protocols aquests tipus de contractes en connexió amb altres països. Per exemple, els documents de canvi, que acompanyaven i solemnitzaven la lletra de canvi -de caire privat-, les assegurances sobre les persones, els arrendaments de rendes senyorials a d’altres països, les procures o els poders per gestionar deute internacional o la constitució d’institucions bancàries amb participació estrangera.