COMERÇ I MARINA: Presentació Documents

Fiança donada pel cònsol anglès a Barcelona perquè dotze mariners de Maó poguessin retornar a la seva pàtria

Data: 1779, Juny, 24.

Referència: AHPB, Escrivanies especials, Marina, Cosme RAURÉS, Manual de las escrituras otorgadas en esta escrivanía de Marina, 1779, f. 303r-306v.

Paraules clau: Anglaterra, Comerç, Maó, Menorca.

Contingut: Guillermo Gregory, cònsol de sa Majestat britànica a Barcelona, presta caució (dóna garantia), i promet al ministre principal de la província de Marina de Barcelona que respondrà de qualsevol excés o atemptat que cometin Pere Oliver i els seus onze companys, naturals de Maó, durant la seva navegació de retorn des de la capital catalana a l’illa de Menorca. En la documentació adjunta s’explicita que el comissari de Marina havia consentit que Pere Oliver i els seus onze companys compressin un vaixell sense coberta al port de Barcelona per fer el seu viatge. Tanmateix, aquest consentiment restava condicionat a la verificació que no portessin “armas ofencivas ni defencivas con que puedan insultar a las embarcaciones españolas de comercio”; com també que el cònsol anglès prestés obligació i fiança de respondre de qualsevol excés o atemptat que cometessin durant la seva navegació. Igualment, es diu que el cònsol anglès havia fet les diligències oportunes per retornar “los mahoneses que se hallan en Barcelona a su patria”.

Context: L’illa de Menorca havia caigut sota domini britànic el 1708, en el context de la Guerra de Successió, i aquest domini havia estat ratificat en el Tractat d’Utrecht (1713). Durant el segle XVIII, el port de Maó es convertí en una important base naval britànica a la Mediterrània. A més, aquesta ciutat, erigida en capital de l’illa enfront de Ciutadella, esdevingué un centre comercial i marítim de primer ordre. La influència del domini britànic a Menorca, que s’estengué fins al retorn definitiu de l’illa a la corona espanyola el 1802, es féu palès en molts aspectes, com ara la llengua, l’arquitectura i l’urbanisme, l’augment demogràfic, l’expansió de l’agricultura, el floriment de la burgesia o el desenvolupament del comerç i la navegació.