Fecha: 1426, Agost, 6.
Referencia: AHPB, 54/84: Joan NADAL, Manuale instrumentorum contractuum comendarum septimum, 10-II-1420 / 8-X-1430, f. 19r-v.
Palabras clave:
Contenido: Bartomeu Tort, mercader, ciutadà de Girona, rep en comanda de Blanca, muller de l’honorable Lluís de Gualbes, ciutadà de Barcelona, la quantitat de 53 lliures, 5 sous i 2 diners moneda barcelonesa, implicades en sis panys de llana de Girona per portar a Rodes amb la galera del venerable Lluís Sirvent, pagades les generalitats (entrades i eixides) i altres impostos com també el nòlit. El mercader promet invertir allí l’import de la seva venda en blat o forment, en el seu defecte en una esclava d’entre 12 a 25 anys d’aquella nació o, en defecte d’aquestes dues inversions, en gingebre baladí. La quarta part del benefici obtingut serà per al mercader i les tres parts restants per a Blanca, la qual rebrà, a més, el capital inicial i n’assumirà el risc.
Contexto: La comanda, tant la mercantil com la marítima, és un dels contractes més propis i abundants dels registres medievals barcelonins. Situada a mig camí entre el simple dipòsit i la societat mercantil, era un contracte transitori, ja que es pactava per a una sola operació. El seu estudi permet analitzar, a més de les relacions econòmiques i personals que s’establien entre els diferents sectors burgesos, l’activitat comercial i mercantil de la ciutat de Barcelona, primer amb els ports de la Mediterrània i, després, amb altres mercats atlàntics, del nord d’Europa i americans. La Mediterrània oriental fou una de les rutes més riques i pròsperes del comerç medieval barceloní i català. Més enllà de l’estret de Messina, unes naus navegaven per les illes gregues i s’adreçaven a Constantinoble, mentre que altres feien escala a Rodes, lloc de residència d’una important colònia catalana, i es dirigien a Beirut (Síria) o Alexandria (Egipte). Als ports de destí, els catalans hi venien productes agrícoles (safrà, oli) i de fabricació (draps, dagues, corall) i hi compraven matèries primeres (alum, cera, coure, cotó), esclaus i espècies (gingebre, pebre, canyella, laca, encens...). Les espècies eren productes de procedència llunyana, cars, fàcils de transportar i susceptibles de donar un marge ampli de beneficis.
