Data: 1877, Desembre, 3.
Referència: AHPB, 1.324/55: Josep FALP I ROBERT, Cuarta parte del protocolo de los instrumentos públicos, 1-X-1877 / 31-XII-1877, plànols entre f. 4.402 i 4.403.
Paraules clau:
Contingut: Tres plànols que acompanyen l’escriptura de contracta del tren de neteja del Port de Barcelona, signada pel president i el secretari de la seva Junta, d’una banda, i Óscar Grenier i Bredart, enginyer constructor i representant de la casa Satre et Averly de Lió, de l’altra. El document inclou les bases prèvies del concurs públic d’adquisició del tren de neteja, al qual s’havien presentat cinc propostes -una anglesa, una altra alemanya, una tercera belga i dues franceses-, com també, especialment, les condicions tècniques d’execució. El tren de neteja, aquest ja de vapor i destinat a mantenir o ampliar el calatge del port, es composava de tres elements bàsics, que són precisament els representats en els tres plànols: la draga, que removia la terra del fons del mar; els gànguils, que recollien el material extret, i un remolcador, que portava els gànguils a mar obert, on es dipositaven els sediments. El termini d’entrega d’aquestes embarcacions es fixava en un any i mig i el preu a pagar per a la seva construcció era de 500.000 francs.
Context: Els protocols barcelonins conserven, entre les seves escriptures, una col·lecció extraordinària de plànols i mapes, sobretot a partir del segle XVIII. Però, a més de parcel·lacions, plantes d’edificis o detalls de construcció, aquesta ingent col·lecció de documents gràfics inclou des de simples esbossos de maquinària o croquis a plànols molt detallats, com els relatius a fàbriques o a grans obres d’infraestructura. Concretament, aquests tres plànols, acolorits i de dimensions considerables, presenten la singularitat que permeten visualitzar i estudiar amb detall uns elements clau en la història interna del port de Barcelona, una infraestructura amb més de cinc segles de trajectòria i vital en les relacions econòmiques internacionals de la capital. De fet, l’adquisició d’aquest tren de neteja permeté la major transformació del port fins a l’actualitat, mitjançant el treball de dragat, un treball discret i poc lluït, però imprescindible per ampliar la seva capacitat.
