Les activitats artesanals i la protoindústria han esdevingut en les darreres dècades un camp preferent d’estudi per als investigadors. Enfront d’altres tipus documentals, com les ordenances gremials, els fons oficials i la documentació municipal, els protocols amb la seva àmplia i rica tipologia -contractes d’aprenentatge i de treball, d’obres, de constitucions de societats, de gremis...- són bàsics per analitzar aspectes relacionats amb les tècniques artesanes anteriors al segle XVIII, l’organització corporativa, els processos d’industrialització, el món de les fàbriques, la producció, els preus o el consum.
Barcelona desplegà, des dels segles de la baixa edat mitjana, una activitat primer manufacturera i després industrial de primer ordre i molt diversificada. Per això, als protocols de la capital catalana, hi són molt presents els contractes de la mà d’obra que la sostenia, inclosos els esclaus, generalment captius de guerra. I, a partir del segle XIX, la formació de totes les societats i empreses que han estat clau en el procés de formació de la Catalunya industrial, especialment d’aquelles de major potencialitat, relatives a infraestructures bàsiques (ferrocarril, port, enllumenat de gas, electrificació...), que comptaven amb capital estranger, com ara francès, britànic, suís o polonès.