Data: 1870, Setembre, 6.
Referència: AHPB, 1.359/19: Miquel MARTÍ I SAGRISTÀ, Protocolo de los instrumentos públicos, 4-I-1871 / 30-VI-1871, plànol entre f. 40 i 41.
Paraules clau:
Contingut: Plànol que acompanya l’escriptura de divisió i adjudicació de la finca “Común de Lagartera”, de 2.981 hectàrees d’extensió, al municipi homònim de la província de Toledo, signada entre Rafael Vallet Piquer, de Sant Vicenç de Sarrià, i Josep M. de Domènech i de Batlle, del mateix lloc. La meitat indivisa d’aquesta finca havia estat venuda el maig anterior per Rafael Vallet a Josep M. de Domènech per 14.000 duros. En aquell moment, s’establí que un mestre agrimensor havia d’aixecar un plànol detallat del conjunt de la finca, i que aquesta s’havia de dividir en dues parts equitatives. El plànol, signat pel mestre Pedro Nolasco López, té una mides més que notables (90 x 50 cm). I destaca per la seva vistositat, pels colors de representació, per la varietat dels accidents geogràfics que recull i, sobretot, per una evident obsessió pel detall, que fa que hi trobem dibuixats centenars de petits arbres, com també cases i nuclis de població, amb una llegenda de més de cinquanta referències.
Context: Els protocols barcelonins conserven una col·lecció extraordinària de plànols i mapes que acompanyen els instruments, molts d’ells signats per importants mestres de cases i arquitectes del país (Bassegoda, Rogent, Domènech i Montaner, Gaudí...). Aquests plànols fan acte de presència sobretot a partir del segle XVIII, van en augment progressiu durant el XIX i adquireixen la màxima expressió a l’època de la “febre d’or”, amb la parcel·lació del Pla de Barcelona i la construcció de l’Eixample. Malgrat que la majoria d’aquesta documentació gràfica és concernent a la capital catalana, també s’hi poden trobar exemples relatius a altres indrets de la península.
