Data: 1721, Novembre, 26.
Referència: AHPB, Col·leccions, Cartes d’exiliats austriacistes, núm. 3b.
Paraules clau:
Contingut: Pedro Antonio Pla i Navarro escriu al seu amic Josep Tomàs, ambdós pseudònims, una carta en què exposa la seva preocupació per la situació política de l’Europa del moment en els anys posteriors a la Guerra de Successió. Els estudis realitzats conclouen que el nom de l’emissor correspondria a Jacint Oliver de Boteller, austriacista membre de l’última Junta de Govern de Barcelona, un dels encarregats de negociar la capitulació de la ciutat i exiliat a Viena. I el del receptor al notari barceloní Antoni Navarro. Després d’interessar-se pels companys de bàndol que s’havien quedat a Barcelona, l’autor de la carta s’esplaia amb la política matrimonial de les cases regnants, un element clau en l’equilibri de poders de les potències europees: el casament de la segona filla de l’emperador Josep I amb l’hereu de Baviera, atès que la filla gran era promesa amb l’elector de Saxònia, fill del rei de Polònia. També parla de la possible aliança amb el tsar de Moscòvia, “que son poder causa terror”, per a la qual cosa era necessària igualment l’aliança amb Suècia.
Context: El desenllaç de la Guerra de Successió a la Corona espanyola, finida amb la caiguda de Barcelona el 1714, provocà l’èxode d’unes 30.000 persones de diferent condició social cap als dominis de Carles VI. Uns anaren a Nàpols o Milà, altres a Hongria a lluitar contra els turcs, però la majoria feren cap a Viena. Els més afortunats, com el notari Ramon de Vilana-Perles, exerciren a la cort de l’emperador i mantingueren contactes amb Catalunya. A Espanya, el rei Felip V prohibí la correspondència amb els exiliats, prohibició que perdurà fins a la Pau de Viena (1725). Per tant, les cartes eren clandestines i podien comportar greus perjudicis per a qui les tingués i per a qui hi fos anomenat. Per això, el notari barceloní Antoni Navarro amagà disset cartes dins el llom d’un manual notarial de 1687 d’Eudald Rotllan que tenia al seu arxiu, on romangueren per espai de gairebé tres-cents anys, fins que foren descobertes el 2002 arran de les tasques de revisió de l’inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
