Data: 1825, Octubre, 27.
Referència: AHPB, 1.165/26: Jaume RIGALT I ESTRADA, Vigesimus sextus liber contractum, nuptialium pactorum, transaccionum..., 1-I-1825 / 24-XII-1825, f. 382v-384v.
Paraules clau:
Contingut: Francisco Brocca i Campi, comerciant barceloní, fill de Juan Brocca, natural de Milà, i d’Antònia Campi, pacta capítols amb Rosa Sagnier i Vidal, filla de Lluís Sagnier, comerciant d’ascendència francesa, i de Rosa Vidal. La núvia rep com a dot la ingent quantitat de 10.000 lliures en diner efectiu d’or i plata i, a més, el dia del seu matrimoni, dues calaixeres amb les robes, vestits i joies propis del seu estat. I tot això a compte de la cinquena part de la coherència que li havia llegat el seu difunt pare. Com és usual en els capítols, la núvia accepta el dot i el constitueix al seu futur marit, el qual l’accepta i li signa carta dotal o d’espoli amb l’augment o escreix de la tercera part de les esmentades 10.000 lliures. Els capítols segueixen amb les clàusules acostumades de restitució del dot i de l’augment, de manera que, en el cas de mort del marit o dissolució del matrimoni, el dot revertirà a la núvia o a qui ella designi, mentre que l’augment quedarà per als fills comuns o, en el seu defecte, retornarà als donadors.
Context: Els capítols, entesos com a constitució i llei fonamental que haurà de regir les relacions jurídiques creades i les que amb el temps s’aniran derivant del matrimoni, són una de les institucions més típiques i genuïnes del dret civil català. De fet, amb les seves clàusules principals d’heretament, dot i escreix, esdevenen el codi que estableix la consideració i el destí dels béns d’una família, més que no pas el mateix testament. A un primer nivell, els capítols informen sobre els components de les famílies contractants, les seves ocupacions professionals, la seva condició social, els seus títols o el seu lloc de provinença. Alhora, donen llum sobre la seva fortuna, segons la quantitat del dot, i permeten seguir l’evolució econòmica d’una determinada família. A més, des d’un angle jurídic i antropològic, permeten estudiar diferents aspectes del règim matrimonial, com ara la separació de béns, el règim dotal i la pervivència de les institucions típiques de l’hereu, la pubilla i el cabaler o fadristern, associats a la idea bàsica de transmissió unitària del patrimoni familiar.
