Data: 1493, Gener, 4.
Referència: AHPB, 261/4: Lluís Carles MIR, Manuale secundum contractuum comunium, 3-I-1493 / 20-XII-1493, f. 3v.
Paraules clau:
Contingut: Caterina, negra, lliberta, que fou esclava d’Alonso Verdessoto de Valladolid, del regne de Castella, promet a Maria de Luzón, esposa del noble Juan de Luján, instructor de donya Isabel, princesa de Portugal i filla dels Reis Catòlics, que els servirà a ella i el seu marit durant quatre anys de manera lícita i honesta. Com és usual en aquest tipus de contractes de treball, promet durant aquest temps viure amb ells, ser-los fidel i obedient, seguir-los a qualsevol part del món i no deixar-los, de manera que, si ho fa, la puguin capturar i retornar-la sota la seva autoritat. A canvi, Caterina rebrà educació segons els bons costums, la manutenció, vestits de llana i lli i un salari de 20 lliures, a raó de 5 lliures per any. Tot seguit, Caterina signa àpoca de 14 lliures, a compte del salari total que ha de rebre, i que són entregades a Bartomeu Mas, mariner, de la vila de Mataró.
Context: Juntament amb l’àmbit del món religiós i el matrimoni, el treball era una de les tres vies d’integració dels esclaus que aconseguien la llibertat i que romanien ja com a persones lliures. Perquè, llevat dels esclaus d’origen musulmà, que a priori els podia resultar més fàcil el retorn a la seva terra d’origen, als esclaus d’altres procedències aquest retorn els era gairebé impossible pel desarrelament que el procés d’esclavitud comportava. En el cas de les llibertes, els contractes de treball es feien majoritàriament per a servir, una ocupació que, per norma, ja la desenvolupaven en la seva etapa com a esclaves. El comú era que el primer contracte de treball que aconseguien, tant llibertes com lliberts, els servís per obtenir numerari per pagar, en part o totalment, el préstec demanat per comprar la seva llibertat. L’àpoca que signà Caterina a favor del mariner mataroní Bartomeu Mas podria revelar una situació d’aquest tipus.
