Data: 1525, Desembre, 3.
Referència: AHPB, 262/41: Benet JOAN, Quadragesimum quartum manuale, 17-VII-1525 / 17-III-1526, bossa.
Paraules clau:
Contingut: Els obrers de l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona contracten el pintor portuguès mestre Pedro Nunyes per acabar la pintura i el daurat del retaule major de l’esmentada església. Com és usual en aquests contractes d’obres, les parts s’avenen en tot un seguit de capítols sobre la peça a realitzar, en aquest cas les taules a pintar i daurar per part de l’artista, les imatges a representar, els colors i els materials a emprar, els terminis i, finalment, els honoraris a percebre, que es fixen en 450 lliures.
Context: La confecció del gran retaule major de l’església del Pi de Barcelona fou llarga en el temps i accidentada. El 1508 la pintura i daurat foren contractats per Joan Barceló, un pintor català que havia fet la major part de la seva carrera a Sardenya. Tanmateix, Barceló no s’arribà a instal·lar a Barcelona, com s’havia convingut, i el 1510 dos pintors competiren per continuar la tasca: l’italià Nicolau de Credença, un mestre de talent mediocre, i l’alemany Joan de Borgonya, que fou qui guanyà l’encàrrec i esdevingué el principal pintor actiu a Barcelona. Tot i que, en morir, el pintor alemany havia enllestit la major part de la feina, quedaven pendents algunes parts de pintura i daurat, que acabà el portuguès Pedro Nunyes. La història del retaule del Pi reflecteix la pluralitat cultural que caracteritzà la pintura a Catalunya a l’inici del segle XVI i també, particularment, el lideratge que hi exerciren els pintors estrangers, vinguts tant de la península ibèrica com d’Itàlia o de l’Europa septentrional. Després de la mort de Joan de Borgonya, el lideratge de la pintura barcelonina passà precisament a mans de Pedro Nunyes, mort el 1556, autor de diferents retaules de les principals esglésies de la capital catalana i que col·laborà sovint amb un altre mestre portuguès, Henrique Fernandes.
