Data: 1691, Maig, 28.
Referència: AHPB, 806/22, Lluís FONTANA, Vigesimum secundum manuale, 27-XII-1690 / 24-XII-1691, f. 156r-157r.
Paraules clau:
Contingut: Joan Pau Martí, llibreter de Barcelona, dóna per rescindit l’acord que havia establert amb Nicolau Chellini, negociant de llibres, resident a Roma. Els dos llibreters havien pactat l’intercanvi d’uns llibres impresos i, mentre Joan Pau Martí havia acomplert l’acord i els havia enviat a Roma, Nicolau Chellini no havia remès a Barcelona les obres pactades. Per això, tot seguit, cedeix, assigna i consigna al doctor Benet Vadella, prevere, resident també a Roma, els llibres que ell havia enviat a Chellini. Aquests consistien, d’una banda, en 116 llibres -la majoria de jurisprudència- de juristes de l’època prou coneguts, com ara Miquel de Calderó, Bonaventura de Tristany, Miquel de Cortiada o Antoni de Vilaplana. I, de l’altra, en 6 llibres més, de Bonaventura de Tristany. Joan Pau Martí valora cadascun d’aquests llibres en dos escuts i mig moneda romana, que Nicolau Chellini haurà de pagar a Benet Vadella en cas de mancança o deficiència d’algun d’ells.
Context: El reduït potencial de la impremta catalana d’aquesta època, en comparació amb els grans centres editors europeus, feia més rendible portar determinats llibres de Lió o Venècia. Tanmateix, també és cert que des del segle XVI eren del tot habituals les trameses de llibres des de Barcelona a València, Saragossa o Madrid, normalment a canvi d’altres. I també era freqüent que els impressors barcelonins venguessin llibres a Europa, per bé que en menor mesura, i, fins i tot, hi ha constància de comerç amb Amèrica, a través del port de Cadis. Igualment, cal recordar que les obres de jurisprudència dels juristes catalans (les Decisiones) van tenir gran acceptació a Europa, fins al punt que se’n reedità alguna a Lió. Entre 1659 i 1701, la Diputació del General, que estava obligada per llei a publicar-les, assumí l’edició de fins a dotze volums de Decisiones de diferents autors, amb un total de 8.545 exemplars i una despesa d’unes 10.000 lliures. I precisament el 1689, el llibreter Joan Pau Martí en comprà 2.403 exemplars pel preu de 2.200 lliures, amb la intenció, com es desprèn del document, de vendre’n a l’estranger.
