ART I CULTURA: Presentació Documents

Àpoca per la venda d'uns llibres signada per Josep Aparici, representant dels editors lionesos Anisson i Posuel

Data: 1703, Maig, 7.

Referència: AHPB, 875/31: Francesc SERRA, Decimum quintum manuale instrumentorum, 26-XII-1702 / 24-XII-1703, f. 254v-255v.

Paraules clau: Cultura, Impremta, Josep Aparici, Lió.

Contingut: Josep Aparici, mercader de Barcelona, reconeix que els marmessors del també mercader barceloní Sebastià de Cormellas i del seu fill Josep Cormellas, doctor en ambdós drets, li han pagat 666 lliures, 12 sous i 10 diners, corresponents a 1.606 lliures moneda tornesa, mitjançant un document de canvi signat el 22 d’abril anterior. En aquest cas, Josep Aparici actua en qualitat de procurador de Jaume Anisson i Joan Posuel, uns dels principals i més reconeguts llibreters de Lió, i igualment en nom dels seus socis, Joan Anisson i Claudi Rigaud. Aquesta suma era part de la quantitat total deguda als seus principals o representats, els llibreters Anisson i Posuel, pel magnífic Josep Cormellas, com a preu de diversos llibres que aquest els havia comprat i ells li havien enviat des de Lió el 8 d’abril de 1699. El document relaciona els pagaments que s’havien anat fent en diferents dates, algun d’ells a París i altres a Perpinyà.

Context: Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf i membre de la burgesia mercantil barcelonina, fou uns dels principals col·laboradors de José Patiño en la seva obra de racionalització fiscal de Catalunya i contribuí a l’elaboració del Cadastre de 1716. Membre de l’Acadèmia dels Desconfiats, és qualificat de preil·lustrat i és autor de diversos treballs de geografia sobre el principat de Catalunya com també d’economia. Gran afeccionat a la lectura, féu d’intermediari entre els llibreters i impressors locals (Joan Pau Martí, Rafael Figueró, Ramon Ferrer...) i forans (de Lió, de Gènova...) i establí unes relacions fluïdes entre ells. Unes relacions dificultades per la Guerra de Successió però no pas interrompudes, ja que els tractes es realitzaven mitjançant mercaders que comerciaven amb les dues obediències, austriacista i borbònica. D’altra banda, els Cormellas provenien d’una notable nissaga d’impressors, que havien desenvolupat la seva activitat a la Barcelona dels segles XVI i XVII. Es creu, fins i tot, que la impremta visitada per Don Quixot de la Mancha, a la segona part de la novel·la, representa el taller barceloní dels Cormellas situat al carrer del Call. Cervantes podia haver-lo conegut personalment en la seva visita a la ciutat comtal el 1610.