Data: 1329, Febrer, 7.
Referència: AHPB, 6/3: Pere de TORRE, Llibre comú, 17-I-1329 / 15-III-1329, f. 42r-v.
Paraules clau:
Contingut: Jaume Blanca, de Cotlliure, factor i procurador de la societat formada pels germans Joan i Pere Gil, mercaders de Perpinyà, reconeix que deu a Jaume Torrent i Ponç Badós, mercaders de Narbona, certes quantitats de diners en moneda francesa i catalana, en concret 130 rals d’or de França i 50 anyells d’or, 6 sous i 4 diners de Barcelona. Aquest deute és per raó d’un préstec que havia rebut a la ciutat de Barcelona. I es pacta que s’haurà de pagar a Perpinyà al cap de deu dies de la presentació als seus representats de l’instrument notarial o de la lletra de canvi, alhora que s’acompanya de les obligacions i les renúncies corresponents.
Context: El contracte de canvi, que podia ser terrestre o marítim, era l’instrument públic pel qual una persona prestava a una altra una determinada quantitat, amb el pacte que aquesta darrera l’havia de retornar en altra moneda i en altre lloc, per ell mateix o per mitjà d’altra persona. El guany de qui prestava el diner s’amagava en el preu fixat per al canvi entre les dues monedes. Els documents de canvi més antics daten del segle XII i, durant el segle XIII, aquest contracte es desenvolupà tot seguint l’expansió del comerç europeu. En els moments inicials, coexistiren el document de canvi, autoritzat per notari, i la lletra de canvi, de caire privat. Sembla que primer es redactava la lletra i, després, sobre ella es concertava el document de canvi, que esdevenia així una solemnització del contracte. En ser un document públic, el document de canvi estava dotat de garantia i força, però també era més lent i costós, fet que provocà que amb el temps se’n prescindís i la lletra de canvi quedés com a únic document. De fet, aquest document conté una de les primeres mencions conegudes de l’expedició d’una lletra de canvi.
