Data: 1834, Febrer, 4.
Referència: AHPB, 1.251/4: Lluís FERRER I MARSAL, Octavum manuale instrumentorum, 2-I-1834 / 24-XII-1834, f. 9r-v.
Paraules clau:
Contingut: Amàlia Brambilla, acadèmica de la Filharmònica de Roma i “primera bufa absoluta” del Teatre de la ciutat de Barcelona, esposa de Joan Baptista Verger, al servei de la duquessa de Parma, acadèmic de la Filharmònica de Bolonya i “primer tenor absoluto” del mateix teatre barceloní, amb el seu consentiment, atorga poder especial a Lluís Gofred Zucolls, membre de diverses acadèmies filharmòniques i “primer bufo cómico” de la ciutat, el qual ha de passar aviat al regne d’Itàlia. Amb aquesta representació, l’esmentat Zucolls podrà esmerçar els diners que li entregarà tant en béns immobles com en rèdits de bancs nacionals i particulars o bé en dipòsits o altra mena d’inversió que consideri d’utilitat.
Context: Amàlia pertanyia a una de les dues famílies Brambilla de cantants italianes, sense cap mena de parentiu entre elles. La d’Amàlia provenia del compositor milanès Paolo Brambilla (1786-1838), autor de diverses òperes, composicions religioses i col·leccions de romances i àries. Ella era la gran de tres germanes, que assoliren un notable reconeixement durant la primera meitat del segle XIX en l’art líric. El seu espòs fou el famós tenor Joan Baptista Verger i, en segones noces, es casà amb el comte Luchessi-Palli, príncep de Campofranco. El Teatre de Barcelona, conegut abans de 1840 com a Teatre de la Santa Creu, Corral de Comèdies, Cases de l’Òpera i encara actualment com a Teatre Principal, era el més antic de la ciutat. Fou inaugurat el 1603 sobre uns terrenys situats a les Rambles, cedits a l’Hospital amb la voluntat de sufragar part de les seves despeses amb els ingressos de les representacions. A més de les escenificacions teatrals, des del segle XVIII acollí espectacles d’òpera, preferentment italiana, i també concerts vocals i instrumentals. A partir de 1837, el Teatre Principal de la ciutat entrà en rivalitat amb el Gran Teatre del Liceu fins que inicià la seva decadència en els primers decennis del segle XX.
