Data: 1385, Maig, 14.
Referència: AHPB, 46/6: Berenguer ESCUDER, Manuale, 29-XII-1384 / 22-XII-1385, f. 45r.
Paraules clau:
Contingut: Robert Jove, oriünd de la ciutat de Clermont d’Alvèrnia o Clermont-Ferrand, del regne de França, i Joana de Font, de la ciutat de Tolosa, del dit regne, muller de l’esmentat Robert, acollint-se al seu dret consuetudinari, s’agermanen i contreuen agermanament entre ells. D’aquesta manera, tots els béns que cadascun d’ells té i en un futur tindrà seran comuns, i l’un i l’altre en podran gaudir per viure. I, si un dels dos mor sense fills procreats entre ells, els béns passaran al sobrevivent, reservada la meitat per testar lliurement.
Context: L’agermanament o frerèche és una figura jurídica pròpia de la França meridional dels segles XV-XVI. Aquesta institució es contractava tant entre germans com en els matrimonis sense descendència i tenia com a objectiu primordial protegir els germans o els esposos entre ells davant de l’hereu o de les famílies respectives. Al capdavall, era una manera d’estrènyer els vincles de solidaritat entre germans o esposos i, alhora, de garantir la mà d’obra familiar. A Barcelona, des del final del segle XIV l’agermanament fou practicat sobretot per estrangers i només per una minoria de naturals de la terra. A més, a Catalunya els agermanaments documentats són exclusivament entre esposos sense fills, com una manera d’assegurar-se l’heretat dels béns de la parella en cas de defunció d’un dels cònjuges. En dret català, aquesta figura s’assimilaria al pacte de mig per mig, propi de la comarca de Tortosa, pel qual hom constitueix una comunitat universal i absoluta dels béns del marit i la muller.
