Data: 1395, Juliol, 2.
Referència: AHPB, 54/35: Joan NADAL, Liber notularum instrumentorum contractuum comunium quinquagesimus secundus, 17-V-1395 / 16-VII-1395, f. 102r-104v.
Paraules clau:
Contingut: Els mercaders Girau i Jaume Calví, germans, d’Avinyó, Esteve de Ges, de València, Lotger Escuder, d’Avinyó, i Bontison Alecsí, de la vila de Romans (Romans-sur-Isère), al Delfinat, tots ells mercaders residents aleshores a la ciutat de València, constitueixen una societat per un termini de tres anys per importar teixits des d’Avinyó a Barcelona i València. El capital de la societat és de 2.150 lliures, amb aportacions diferents de cadascun dels socis. Lotger Escuder, que residirà a València, serà l’encarregat de gestionar la societat i, per aquest concepte, percebrà el quart diner -és a dir, la quarta part- del benefici obtingut, mentre que la resta del guany es dividirà entre tots els socis en proporció a les seves aportacions dineràries. El radi d’acció de la societat abraçarà un territori que s’estendrà des de València fins a Aigües-mortes, Marsella i Avinyó, i també fins a Arlés, Barcelona i Mallorca.
Context: La Provença i el Llenguadoc foren de sempre una de les principals zones mercantils del regne de França. Els seus ports i ciutats eren centres actius d’importació i exportació a través de les seves vies terrestres, fluvials i marítimes. Avinyó, que havia estat residència papal durant bona part del segle XIV, esdevingué un punt notable d’atracció comercial, alhora que Aigües-mortes s’erigí en un enclavament transcendent en el tràfic internacional de mercaderies, que tractava d’eludir els continuats atacs dels pirates entre Gènova i Barcelona. I un dels més remarcables productes d’exportació eren precisament els teixits de lli i de cotó blanc filat, molt preuats arreu.
