Data: 1395, Agost, 31.
Referència: AHPB, 58/88: Bernat NADAL, Prima manus anni XC.V. liber tercius, 9-VII-1395 / 19-X-1395, f. 113v-114r.
Paraules clau:
Contingut: Bartomeu de Moles, rector de l’església de Sant Miquel de Barcelona, presenta un requeriment a Francesc Parer, mercader d’aquesta ciutat, en relació a un esclau que aquest li havia venut. El mes de maig de l’any anterior, Francesc Parer havia venut a Bartomeu de Moles un esclau anomenat Martí, pel preu de 40 lliures i afirmant que era tàrtar (“de linatge de Tartras”). I ara, l’esmentat esclau, amb l’ànim d’aconseguir la llibertat, s’havia sotmès a la jurisdicció episcopal, al·legant que no era tàrtar, sinó grec i cristià de natura, nascut a la ciutat de Petraix, i demanant la llibertat. Per això, el rector Bartomeu Moles requereix el mercader Francesc Parer que s’oposi al plet plantejat per l’esclau o bé li torni els diners del preu pagat per ell.
Context: L’esclavitud era un fenomen usual a la Barcelona medieval i la compravenda d’esclaus és força present als protocols. Els esclaus eren sempre gent forana, ben sovint captius de guerra. Tanmateix, a partir del segle XVI, l’esclavatge ja no fou tan ben vist per les restriccions de l’Església i d’alguns moralistes. A Barcelona, tant els bisbes com la Corona es preocuparen d’ajudar els cristians captius, particularment els grecs, tot reclamant el seu dret a recuperar la llibertat. Fins i tot, alguns esclaus cristians eren acollits al palau episcopal i declarats lliures. I això en contra del Consell de Cent, que afavorí els ciutadans que n’eren propietaris. Precisament, el 1395, el rei Joan I determinà que els esclaus que demanessin la llibertat ho haguessin de fer davant del tribunal del batlle i no davant cap altre jutge o oficial, sota pena de mort. El 1399, Martí l’Humà ratificà aquesta norma i inclogué en la prohibició el bisbe de Barcelona i els seus oficials.
