Data: 1474, Agost, 8.
Referència: AHPB, 234/4: Andreu MIR, Manual, 28-VI-1474 / 10-XI-1474, f. 15v.
Paraules clau:
Contingut: Enric de Saxònia, impressor (“magister librorum d’estampa”), natural de la ciutat d’Einbeck, diòcesi de Magúncia, als dominis del sereníssim emperador d’Alemanya, nomena procurador general seu fra Erasme de Vallespeciosa, conventual del monestir d’eremites de Sant Agustí de Barcelona. El faculta per regir i administrar tots i cadascun dels seus béns, negocis, drets o causes, amb potestat per demanar, exigir i cobrar, en el seu nom, tots els seus crèdits, presents i futurs, a qualsevol lloc del món, tant per part d’universitats, corporacions o col·legis com de persones singulars, per raó de préstecs, crèdits, dipòsits, comandes, canvis o per altres raons, drets o títols.
Context: Henricus de Saxònia o Botel, que tenia amplis interessos en moltes ciutats i parts del món on havia desplegat la seva activitat, és el primer impressor documentat a Barcelona i un dels més antics tipògrafs alemanys establerts a la península. Formant societat amb Georgius von Holtz i Johannes Planck, fou l’impulsor d’un grup d’impressors alemanys que introduí la primera impremta mòbil a la península ibèrica, la qual devia funcionar de manera conjunta a Barcelona i a Saragossa. A ell se li deu el primer llibre imprès en territori peninsular, una obra d’Aristòtil sense peu d’impremta, fet segurament a Saragossa vers el 1477, fruit del contracte signat quatre anys abans entre Holtz, Planck i Botel. El 1476 el trobem llogant unes cases al carrer Tallers de la ciutat comtal i les darreres notícies sobre aquest personatge el situen actiu a Lleida el 1495.