ART I CULTURA: Presentació Documents

Àpoca d’un document de canvi lliurat per subvenir l’expedició de la butlla papal de creació de l’Estudi General de Barcelona

Data: 1450, Octubre, 19.

Referència: AHPB, 174/4: Francesc TERRASSA, Quintum manuale, 6-VII-1450 / 21-X-1451, f. 12v-13r.

Paraules clau: Butlla, Cultura, Estudi General de Barcelona, Nàpols.

Contingut: Pau de Paulo Rossellay, mercader de Nàpols pertanyent a la rica família florentina dels Rucellai, signa àpoca a favor de Bernat Sapila, ciutadà de Barcelona i ambaixador d’aquesta ciutat juntament amb Joan de Marimon davant del rei Alfons el Magnànim, de 94 ducats d’or, equivalents a 64 lliures, 17 sous i 2 diners barcelonesos. Aquesta suma l’havia rebut Pau Alemany, canonge de Vic, a la ciutat d’Assís, dels mercaders Antonio de Pazzi i Company de Corte per a l’expedició de la butlla de l’Estudi General concedida aleshores pel papa Nicolau V a la ciutat de Barcelona. En efecte, el 3 d’octubre anterior Pau Alemany havia signat lletra de canvi dels esmentats 94 ducats a favor d’aquests dos mercaders, pagadors a l’atorgant a Nàpols pels ambaixadors de la ciutat de Barcelona.

Context: L’Estudi General de Barcelona, el centre d’educació superior de la ciutat precedent de la Universitat, es fundà precisament en aquest any de 1450 sobre l’anterior Estudi General de Medicina i Arts (1402). L’abril de 1450, els consellers, superant reticències anteriors, cregueren que era molt convenient disposar d’un Estudi General, perquè això afavoria la revitalització econòmica de Barcelona. Enviats el mes de juny de 1450 els ambaixadors de la ciutat a la Cort de Nàpols, el setembre Alfons el Magnànim promulgà el privilegi corresponent i el mateix mes d’octubre s’obtingué la butlla de Nicolau V, el papa impulsor de l’Humanisme i el fundador, entre moltes altres institucions d’ensenyament i cultura, de la Biblioteca Vaticana. L’Estudi General comptava amb càtedres de teologia, dret canònic, dret civil, filosofia moral i natural, les set arts i medicina.